Se sap que existeix una gran relació entre Usabilitat i Accessibilitat. Alguns autors inclouen la primera dins de la segona, mentres que d'altres proposen el contrari. Possiblement tots tenen part de raó. Per als qui coneixen el problema, és molt difícil concebre un document, un servei o un dispositiu accessible però no usable. PAra bé, tampoc s'entén quelcom que sigui usable però no accessible. En qualsevol cas, la manca d'accessibilitat deixa fora a molts usuaris que podrien funcionar perfectament si es complissin unes condicions mínimes de disseny. En aquesta conferència, tractarem d'analitzar les relacions entre usabilitat i accessibilitat per descobrir com la manca d'accessibilitat equival a una prohibició de fet d'accés a la informació per a les persones amb qualsevol tipus de restricció sensorial, física o cognitiva, el lloc o l'equipament que es fa servir per accedir-hi.

Actualment, el volum d'informació en qualsevol organització creix exponencialment. Els usuaris són cada cop més heterogenis, no tenen entrenament específic i són actius a l'hora de generar continguts.
En aquest context, el model tradicional de classificació de la informació segons la metadada "explícita" creada expressament per organitzar la informació i els sistemes de recuperació d'informació basats ens meta-dades són insuficients. No escalen bé, no s'entenen bé, requereixen de molt manteniment i no són objectius ni eficients. L'alternativa que es perfila és la meta-data "implícita", que en alguns casos s'extreu de fonts indirectes o afegides pels mateixos usuaris al sistema. La metadada "implícita" és més fiable, eficient, escala millor i és més fàcil de mantenir.

Mentres que un munt de crítics i "malastrucs" s'afanyen a discutir la idoneïtat del nom Web 2.0 o de si es tracta d'una novetat o no, a la xarxa ha començat a orquestrar-se la rebel·lió pacífica més gran de tots els temps: empeses pel desig de prendre una participació activa, les persones estan prenent consciència de com d'absurd resultava reinventar el model de mass-media en un entorn com el de la xarxa, i estan demandant un paper cada vegada més actiu. En lloc de ser simples ulls subjectes a una cartera, els usuaris han decidit participar, interactuar, parlar en fòrums, comentaris i blogs sobre tot allò que els interessa. Si la vostra pàgina els agrada, aconseguireu cridar-los l'atenció i que us tinguin en compte. Si no els agrada, la canviaran al seu gust mitjançant scripts de Greasemonkey. Aviat, deixaran de comprar o de votar les empreses o els polítics que no els dirigeixin la paraula, que no sàpiguen mantenir una conversa fluida i natural. Benvinguts a l'era de la conversa.